Tornar és sempre una invitació a somiar, començar de nou és un camí per descobrir, i en aquesta ocasió, tornar és retrobar-nos, sentir el vertigen de la partitura per escriure, de els llums que cal encendre per veure'ns de nou, de dibuixar els nostres sentiments, el nostre llenguatge en aquest llenç incert del teatre, tornar a l'aplaudiment, a l'afecte, a la calor, a l'abraçada impossible amb la raó que ens manté, el públic.

Alma és una abraçada enorme, on el flamenc abraça el bolero, i el bolero es deixa abraçar pel flamenc, per fer-se seguiriya, soleá, caña, garrotín, bulería… les formes, els colors i la sensualitat agafades de manera inexorable en un gir inesperat. La cadència feta esquinçall, l'amor a sacs trencats, buit sobre la veu i la guitarra, i a les mans la màgia i als peus el destí. Alma és una picada d'ullet constant, una aventura en els records de melodies que ens van acompanyar sempre. Alma és una creació d'una marca singular, d'una manera d'entendre la vida i portar-lo a compàs, de compondre tot al voltant d'una manera de contemplar el món des de
músiques totalment noves amb sons de sempre adaptats als pals més tradicionals del flamenc.

Ball, música, vestuari, llums, textures… el sabor del que és autèntic en el temps actual.
Flamencs amb ànima de bolero.