The Party és un exemple d'alta comèdia sense secrets superflus o detalls innecessaris: converses creuades entre amics sobre dilemes vitals que giren entorn de tota mena d'assumptes, des del sistema sanitari, a la hipocresia de determinada espècie d'intel·lectuals i progressistes de professió, personatges acomodats que, a l’hora de la veritat, són tot el contrari del que fan veure als altres (i fins i tot a ells mateixos).

L'obra parla de tantes coses que (gairebé) aclapara: de la necessitat d'un bon sistema nacional de salut, de la perillosa dicotomia entre sanitat publica i curanderisme, de la fe religiosa, de l’ateisme, de la mentida dels jocs financers amb uns diners que no estan enlloc,  dels ideals relacionats amb el cor i les entranyes i no tant amb el cap, de la decència, de la infidelitat, de la contradicció entre idees i actes, de les noves estructures familiars, del masclisme, del feminisme, de la rotunda possibilitat de que no tots els homes siguin uns violadors. De la vida.... de la nostra vida.